Redacció

Ortografia

La prosa és en anglès britànic: behaviour, colour, organise, licence. Les dues excepcions són deliberades i totes dues viuen en el codi, no en la prosa. Un identificador de codi conserva l'ortografia que fa servir la seva API, així que una propietat color continua sent color. I a tota l'escriptura sobre Module Federation, artifact és un terme tècnic (un mòdul publicat i versionat), de manera que conserva aquesta grafia mentre que la prosa corrent segueix escrivint artefact.

Majúscules

L'estil de frase és l'estil de la casa: els títols de pàgina, els encapçalaments de secció, els encapçalaments d'article, els botons i les etiquetes posen en majúscula la primera paraula i qualsevol nom propi, i res més. La navegació superior és l'única excepció permanent, que es manté en estil títol.

Dates

Les dates són britàniques. Una data d'article escriu el mes sencer: 29 March 2026. Un rang de càrrec abreuja el mes i manté l'any (Mar 2016 – Present), i un rang obert es tanca amb la paraula Present, mai amb un guió final.

Puntuació

La coma final de sèrie és l'opció per defecte: labels, hints, and states. Els signes d'exclamació queden fora de la prosa. La truncació i els estats de càrrega fan servir el caràcter únic de punts suspensius, un incís pren un guió llarg amb espais, i una fila de metadades separa les seves parts amb un punt volat. Tres punts seguits pertanyen al codi, no a les frases.

Enllaços

El text de l'enllaç descriu on porta. El lloc mai no enllaça les paraules click here o read more, ni un here o un this solts; un enllaç es llegeix com allò que assenyala.

Noms de marca i de producte

Els noms de producte conserven la seva grafia i el seu ús de majúscules oficials. React Native i Module Federation són dues paraules en estil títol cadascun; Pokémon i Pokédex sempre porten l'accent; App Store són dues paraules. Quan un nom té una forma exacta, respecta-la en lloc d'endreçar-la.

Enllaços creuats

Els posts s’apunten entre si amb llibertat: una frase que esmenta el post del refresc de tokens hi enllaça, amb el text de l’enllaç anomenant la destinació com més amunt. Els enllaços poden fins i tot apuntar a posts que encara no han sortit. Un enllaç a un post sense publicar simplement es mostra com a text pla, així que res no dona mai un 404, i aquelles paraules es converteixen soles en enllaç quan la destinació es publica. Les referències endavant s’escriuen una vegada i es resolen soles.

Cada post pot triar a mà fins a tres posts relacionats ; els que no trien cauen a les etiquetes compartides. Una prestatgeria de lectures addicionals ho completa amb posts més discrets que el lector probablement no coneix, amb un topall de nou en total, perquè continuï sent una recomanació i no un arxiu.

Dins d’una sèrie, anterior i següent es queden dins de la sèrie: la part cinc apunta a les parts quatre i sis, mai a un post sense relació que es va publicar al costat. Només als extrems d’una sèrie les fletxes cauen al post veí per data.

Discrepar per escrit

L’escriptura tècnica d’aquí discrepa molt: dels valors per defecte, de llibreries populars, d’idees heretades. La regla és reforçar primer la postura contrària. S’exposa l’opció rival en la seva millor versió, se li reconeix el que fa bé, i després es mostra on deixa de funcionar per al cas concret. La discrepància arriba com una observació sobre encaix, no com una condemna.

Dos hàbits ho sostenen. El que no és absolut no s’escriu com a absolut: «X mai funciona» passa a ser «X no es va dissenyar per a Y». I no hi ha obertures defensives: les frases no comencen amb «Perquè quedi clar» ni «Només per aclarir».

Teasers socials

Quan un post es comparteix a LinkedIn, allò compartit és un teaser, no un resum. La seva única feina és obrir una bretxa de curiositat que l’article tanca: plantejar una tensió, anomenar un detall concret sense explicar-lo, i apuntar endavant. Si el lector queda satisfet sense fer clic, el teaser ha fallat.

• Uns 500 caràcters, amb cada frase guanyant-se el seu lloc.
• Sense enllaços al cos; l’enllaç va al primer comentari.
• De tres a cinc hashtags, no més.
• Sense signes d’exclamació i sense preguntes retòriques com a ganxo.
• Primera persona del singular, escrita des de l’autoritat sènior: sense autocrítica de cara a la galeria ni batalletes inventades.
• Mai no s’anomenen ocupadors ni projectes interns.